El tractament farmacològic en el TLP es considera que és adjuvant a psicoterapèutic i amb evidència per al tractament d’algun dels components clínics del trastorn, especialment la impulsivitat. A més, és habitual la coexistència del TLP amb altres trastorns psiquiàtrics, com el trastorn per dèficit d’atenció, el trastorn per ús de substàncies i els trastorns afectius.
Els fàrmacs representen una important ajuda en els pacients greus, especialment en les fases inicials del tractament. Previ a la instauració d’un psicofàrmac cal dur a terme una anamnesi detallada i delimitar adequadament l’objectiu terapèutic per controlar la tolerància i l’eficàcia dels medicaments.