Els trastorns de personalitat representen avui dia un important desafiament diagnòstic per a professionals clínics. D’una banda, la seva identificació no es pot basar únicament en l’estudi semiològic de símptomes i signes, sinó que exigeix ​​una avaluació acurada d’aspectes més profunds com l’estructura de la personalitat, el sentit d’identitat de l’individu i la manera de relacionar-se amb altres. D’altra banda, l’alta comorbiditat dels trastorns de personalitat amb altres quadres clínics —com els trastorns afectius, els trastorns de la conducta alimentària o els trastorns per ús de substàncies— contribueix que sovint aquests quedin emmascarats per diagnòstics de l’eix I. Això retarda tant la detecció com l’inici d’un tractament adequat. A més, persisteix certa tendència a emprar el diagnòstic de trastorn de personalitat com una mena de “calaix de sastre”, aplicant-lo a persones percebudes com a difícils, sense una clara pertinença a un subtipus diagnòstic definit.

Tot això fa que el diagnòstic dels trastorns de personalitat sigui complex i desafiant. No obstant això, avui sabem que una detecció precoç és fonamental, ja que comptem amb eines terapèutiques específiques i eficaces. Si aconseguim identificar aquests trastorns a temps, també serem capaços de tractar-los de manera més efectiva.

Aquest serà l’eix central de la sessió monogràfica.